juliol 23rd, 2012
By Ara Posted in Els autors diuen

COM ESCRIC

Com escric és una guia pràctica i apassionant per a tothom que vulgui saber com escriure una bona novel·la. De la idea inicial fins com resoldre el final, Andreu Martín explica, de manera senzilla i didàctica, tots els aspectes que cal tenir presents en la construcció del relat narratiu.

Dividit en dues parts -”Abans d’escriure” i “Mentre escrivim”– Com escric és el manual més complet i més actual que un aspirant a escriptor podrà trobar a les llibreries. Des de la sinopsi, la trama, l’escaleta i la documentació prèvia, fins a com superar el pànic de la pàgina en blanc, l’elecció de la veu narrativa, del temps verbal, la construcció dels personatges (protagonistes, antagonistes, secundaris, plans, rodons, etc..), l’acció, els diàlegs o la puntuació. Una gran lliçó de la mà d’un gran mestre.

Andreu Martín (Barcelona, 1949), guardonat amb el premi Pepe Carvalho de novel·la negra i, més recentment, amb el Premi Sant Joan Unim per Cabaret Pompeya, és un dels escriptors més estimats de Catalunya. Autor de nombroses novel·les policíaques ambientades a Barcelona, ha publicat en castellà, català, alemany, italià, francès, neerlandès, lituà, basc i bable. Al 2009 va publicar, al segell Alisis, Barcelona tràgica, fruit d’un apassionat treball de documentació sobre la Setmana Tràgica.

Coincidint amb el llançament del seu llibre, Andreu Martín ens ofereix 10 microlliçons amb 140 caràcters a través de l’etiqueta #ComEscric de Twitter. Hem volgut recollir-les:

1. Yo he viajado con mapa. Y, cuando he usado brújula, también tenía mapas que me situaban en el paisaje.

2. El autor conduce a los lectores. Da igual que se guíe por brújula o mapa. Sólo le exijo que sepa dónde va.

3. Planteamiento, nudo y desenlace; sujeto, verbo y predicado. Eso es lo esencial.

4. El conflicto es el motor de cada escena igual que el nudo es el motor de la historia.

5. ¿Cómo se puede contar un chiste sin conocer el final?

6. Los personajes deben reinar en la historia, no tirar de ella como bestias de carga.

7. No hay nada más fácil que crear personajes. Utilizadlo para practicar.

8. Para gustos, los estilos. Hay quien gusta del gótico plateresco. Hay quien prefiere el románico modesto.

9. No pretendas que tu novela sea ambiciosa como un Velázquez. Basta que sea precisa como un Mondrian.

10. Las novelas, como los edificios, cuanto más grandes pretenden ser más profundos deben tener los cimientos.

Comparteix si et plau:
  • Facebook
  • Twitter
  • del.icio.us
  • LaTafanera
  • email
  • Print
  • RSS

1 Trackbacks


Afegeix el teu