Arxiu de la categoria ‘Fotos’

23/03/2011 Per Ara Publicat a Autors, Fotos, Llibres, Noticies, Portada

Presentació del llibre Córrer o morir, de Kilian Jornet

 “Vinc de la muntanya i vaig cap a la muntanya, i és el que em dóna la felicitat”. Aquesta era la primera frase que em regalava en Kilian Jornet el 27 d’octubre de l’any passat, el primer i únic dia que l’he entrevistat. És culpa dels mitjans de comunicació, és culpa de la classe política i és culpa en part també de la societat que avui no estigui tallada la Rambla de Catalunya des de la plaça Catalunya fins aquí.

Hi ha un seguit d’esportistes de qui ens hem acostumat a escoltar el seu nom com a símptoma d’una victòria: Laia Sanz, que amb 25 anys ja ha guanyat 10 títols de campiona mundial, o en Toni Bou, que n’ha guanyat 8 amb 26 anys que té. Estem presentant el llibre de Kilian Jornet, l’esportista total.

Ja fa temps que en sento a parlar, però més per generacions de gent que fa esport extrem o amics maratonians o gent que coneix l’esport, diguem-ho, més popularment anònim. N’he sentit a parlar per molts esportistes que l’admiren. I quan l’esportista admira és com quan una espanyola besa, que “cuando besa, besa de verdad”. Doncs quan un esportista admira, és que ho fa de debò. És el cas, amb el Kilian Jornet, d’en Carles Puyol o d’en Luis Enrique. Entre els anònims populars en Kilian és el rei però, en canvi, saber d’ell passa, molts (massa) cops, a través d’un petit breu als mitjans escrits, una frase als butlletins de ràdio i difícilment a les televisions, perquè aquesta informació no hi cap.

Un home que travessa els Pirineus des d’Euskadi fins a Llançà, i no ho fa per l’autopista sinó, és clar, per les muntanyes amb 40.000 metres de desnivells, fent 840 quilòmetres en vuit dies, mereix una ovació darrere una altra. Un paio que ha pujat al capdamunt del Kilimanjaro en poc més de set hores és una bèstia i si, a més, rebaixa el rècord mundial que tenia un atleta de Tanzània, estem davant d’un extraterrestre. Si a sobre és triple campió mundial d’Skyrunning, campió mundial de Vertical Race…, estem davant del que és considerat el millor atleta mundial de muntanya de la història. Competicions múltiples on s’ha arribat a adormir corrent, on el mes de maig pot trobar-se amb canvis climatològics, on les ungles se li tornen negres i li cauen. Diu que menja de tot, la criatura (només faltaria), sense obsessions, i el que per a la majoria és un maldecap per no acumular greixos com són els hidrats, per a ell és el pa nostre de cada dia. Menja dolços de tant de tant i beu, sí, també beu, per celebrar els èxits, fet que implica que deu haver agafat uns gats imponents.

Corre com vol, esquia de meravella. A l’estiu va amb bambes i a l’hivern, amb esquís. Una escola de vida. I viu amb la salut de pertànyer a la Cerdanya, que és aquell lloc de Catalunya que es veu, s’escolta i s’admira. Ha viscut de petit amb la família a un petit refugi de Lles, a 2.000 metres d’alçada, com perdut pel món. En Kilian és una mena de germà bessó del Mowgli d’El Llibre de la Selva, aïllat al seu món, a les seves muntanyes, amb el seu petit univers que és la immensitat, el que li agrada en realitat, més que suficient per viure com ell vol.

El model està organitzat d’aquesta manera: com més a prop de la ciutat, molts cops creiem que tot sembla millor, però només ho sembla. Segur que Kilian Jornet aquesta tarda té una sensació com l’Astèrix i l’Obèlix, que avui, com els astres no ens siguin propicis, aquí incrustat entre quatre parets per sortir després incrustat entre desenes de quilòmetres de ciment, el cel caurà sobre els nostres caps. No entén la vida envoltada de carrers sense terra, sense herba, sense animals, sense fems. Per tant, fem-ho ràpid per estalviar-li l’angoixa. Ara tenim els seus pensaments a través d’aquest llibre que presentem avui. Res  del típic llibre per a esportistes, res del típic llibre que ha escrit un esportista, res del llibre que ha escrit un periodista per fer calés en nom d’un esportista. És un llibre d’un esportista que explica els valors del seu esport, que és l’èxit de la seva pròpia raresa: córrer fent l’amor desmesuradament amb la natura.

Demà tornarà a córrer, i els terrenals l’oblidarem. En un altre país tindria el Premi Príncep d’Astúries de l’esport i el reconeixement global. De bàsquet vam tenir Michael Jordan i al futbol tenim Leo Messi, però que ningú no oblidi que a Catalunya, tant que ens costa admirar el que és nostrat, tenim un noi de 23 anys que és el número 1 de la història del seu univers, que s’entrena pels Pirineus, que sempre està somrient i que gairebé sempre guanya. I que parla en català però, noi, hem begut oli. Si parlessis anglès presentaries un Òscar i t’haurien fet una pel·lícula. Però no. Com a mínim, que sapiguem que en Kilian expressa els valors principals de l’esport i que, a sobre, és tan generós que ha baixat a la ciutat com aquell Tarzan a Nova York que no sabia on anava i, enmig de tantes rareses per al seu univers mental, ens entrega, ens regala els seus pensaments en forma de llibre perquè potser algun dia l’acabem entenent. I jo afegiria: respectant.

Gaudiu-ne. I tu, amic Kilian, quan vulguis ja pots tornar a córrer.

Jordi Basté, periodista, 21/03/2011, Presentació de Córrer o morir a la llibreria Bertrand.

22/03/2010 Per Ara Publicat a Fotos, Portada

Assemblea Treballadors ARA LLIBRES, SCCL

Divendres 19 de març vam celebrar la Cinquena Assemblea de Treballadors d’Ara llibres amb gran èxit de participació i amb la incorporació de tres nous socis. Un dels objectius socials marcats per al 2009 es veuen acomplerts amb aquestes incorporacions. Ara Llibres té actualment gairebé un 70% dels treballadors socis.