Arxiu de la categoria ‘La premsa diu’

19/12/2011 Per Ara Publicat a La premsa diu, Noticies, Portada

Sique Rodríguez a ESPN Argentina sobre el clàssic i el seu nou llibre, “Educats per guanyar”

 

 

 

 

 

 

ESPN Deportes és l’emisora argentina líder mundial en esports, entrevista al periodista esportiu Sique Rodríguez en motiu del clàssic que va enforntar de nou el Real Madrid i el Barça al Santiago Bernabeu amb un resultat d 1-4; i del seu nou llibre “Educats per guanyar” on es poden llegir els testimonis dels pares de diversos jugadors del primer equip com Messi, Xavi, Iniesta, Piqué o Thiago entre d’altres; i com ha estat la seva educació.

SIQUE RODRIGUEZ a ESPN Argentina

“detrás de cualquier historia de éxito, hay también años de sacrificio”

 

 

 

 

 

 

Escola del Crim – 7

Lliçó 7 – El personatge principal

Ja tenim a punt l’última de les lliçons de l’Escola del Crim, amb les quals la Camilla Läckberg ens ha ensenyat quines són les eines imprescindibles per escriure una bona novel·la negra. Si t’has perdut les lliçons anteriors ets a temps de llegir-les!

Ara ja tens tot el que necessites per escriure el relat i participar en el nostre concurs! Recorda que pots guanyar un llibre electrònic!

Crear un personatge principal

Hi ha pocs escriptors de novel·la negra que hagin prescindit de tenir un personatge principal. El personatge principal conté el to i molta informació sobre la novel·la, per tant, si t’estàs plantejant escriure una sèrie centrada en aquest personatge, és important que tinguis un sentiment real per ell, que sintonitzis i hi tinguis afinitat.

Pensa en quin tipus de personatge prefereixes, per exemple, un detectiu professional o un d’amateur. Les avantatges d’un oficial de policia professional són la credibilitat i la facilitat d’accés als fets i les investigacions policials, mentre que l’avantatge d’un detectiu amateur és que permet explorar des d’una perspectiva fresca el gènere de la novel·la negra.

Hi ha diversos exemples d’autors que han escollit “detectius amateurs” com a personatges principals:

Ingrid Kampås – mainadera

Liza Marklund – periodista

Agatha Christie – anciana que fa punt knitting old lady

També pots escollir un personatge que no sigui oficial de policia però que estigui en contacte amb les investigacions policials:

Kay Scarpetta – forense

Ǻsa Larsson – advocat

Jonathan Kellerman – psicòleg

 Pot ser un avantatge escollir una professió que et sigui familiar; Ingrid Kampås és mainadera i Liza Marklund és periodista, escull allò que coneguis bé!

 Lectures recomanades

Människans varg, d’Ingrid Kampås.

Qualsevol de la sèrie de Miss Marple, d’Agatha Christie.

14/06/2010 Per Ara Publicat a La premsa diu, Portada
16/04/2010 Per Ara Publicat a La premsa diu

Una terra estranya

L’Antonio Lozano escriu a La Vanguardia:

Ya aterricen por una vía sobrenatural o por otra más prosaica, todos los cuentos de Lahiri desprenden una claridad, una ingravidez y una cercanía que hacen pensar en un ente sin fisuras. Leerlos es como comerse una naranja con la acidez exacta, tocar un piano recién afinado.

A El País, En Guillermo Altares diu:

La crítica la ha comparado con una miniaturista por su capacidad para describir con precisión un mundo pequeño mientras lo convierte en universal. Pero sus relatos son mucho más, se quedan flotando en la memoria durante horas, durante días porque, en el fondo, tocan los temas más importantes de la vida: el amor, la familia y la identidad.

En Carlos Martínez Shaw escriu a l’Avui:

[Jhumpa Lahiri] Intenta reflectir la problemàtica de tres generacions: uns avis emigrants que conserven gran part de les tradicions al país d’acollida; uns pares que normalment ja formen matrimonis mixtos […] i els fills destinats a una educació típica amb tots els ingredients […].

En aquest marc, els relats de Lahiri recollits a Una terra estranya (Amsterdam/ Salamandra) apareixen com a cròniques d’aquesta realitat, com a tranche de vie que reflecteixen les aspiracions, inquietuds i contradiccions d’homes i dones (especialment dones) que es troben davant d’aquesta escissió entre la influència dels orígens i la necessitat d’adaptar-se a la vida en un altre país, el que serà d’ara endavant el seu i el dels seus fills. El seu principal mèrit és l’admirable profunditat psicològica amb que s’analitzen les conductes dels personatges i el subratllat naturalista i delicat dels petits detalls que en la seva aparent insignificança revelen les devastadores tempestats espirituals que amenacen el precari equilibri sobre el qual es basa una felicitat domèstica conquistada al preu d’un esforç sovint fatigós per superar una dualitat explícita o mig amagada.

01/04/2010 Per Ara Publicat a La premsa diu, Llibres

“Córrer és la meva vàlvula d’escapament, on em sento realment lliure i feliç”

correrperserfeli 

Fa tres anys, durant la meva 75a marató, vaig decidir que si arribava a la 100a havia de ser a Barcelona, corrent a la meva ciutat i amb els meus amics”, explica el periodista esportiu Arcadi Alibés dies abans de fer possible el seu somni. El que no sabia llavors és que també podria fer la seva mitja marató número 100 i la cursa de 10 km número 100 en tres diumenges consecutius. “Coincidint amb el triplet del Barça em vaig adonar que jo també podia aconseguir el meu triplet: 100 mitges, 100 curses de 10 km i 100 maratons seguides!”. 

La fita coincideix també amb la presentació del seu primer llibre Córrer per ser feliç, on dóna consells pràctics per preparar maratons, encara que matisa que “jo no sóc entrenador, només vull posar els meus 25 anys d’experiència al servei de la gent que vol córrer”. 

Realment es poden fer 100 maratons i ser feliç? Perquè les dades són impressionants i semblen, a primera vista, sinònim de sacrifici extrem: vuit maratons anuals, més les mitges maratons, una cursa cada cap de setmana, l’entrenament diari… “Jo ja fa temps que he passat l’etapa de fer bona marca. Ara compagino els grans hobbies de la meva vida: córrer i viatjar”, explica Alibés. I així gaudeix del paisatge, de la ciutat, de la cursa, dels companys i també dels entrenaments.  

 “Surto a córrer una horeta al dia i per a mi és el millor moment”. Però què té córrer que enganxa tant? “És la pregunta que fan els qui no corren (riu). En el meu cas, és la meva vàlvula d’escapament, on em sento lliure i feliç… però no és fàcil d’explicar”.

 Durant aquestes 100 maratons, Arcadi Alibés ha visitat els cinc continents, ha fet curses a les ciutats olímpiques, al desert del Sàhara i a la neu de l’Antàrtida, en busca de reptes nous. I després de la 100? “Ja estic apuntat a la 101”, riu el periodista-atleta.

Revista DIR EMOTIONS, abril 2004

15/02/2010 Per Ara Publicat a La premsa diu, Portada

La princesa de gel de Camilla Läckberg

Va pensar que semblava una princesa. Allí, a la banyera, una princesa de gel.[…] L’amor que sentia envers ella mai havia estat tan intens. Va acaronar el seu braç com si acaronés l’ànima que havia abandonat aquell cos. No es va tombar a mirar quan va marxar. Allò no era un comiat. Sinó un a reveure.

Al petit poble de Fjällbacka tot es viu amb més intensitat, sota la façana de correcció que els seus habitants s’esforcen per construir, s’amaguen passions desbocades i odis profunds, secrets familiars i conflictes heretats de pares a fills.

Però aquesta imatge paradisíaca de Fjällbacka s’esfondrarà amb la aparició del cadàver d’Alex Wijkner a la banyera de casa seva. El poble se submergirà en una calma tensa que la jove escriptora Erica Falck està més que disposada a destruir.

L’Erica iniciarà la seva pròpia investigació per descobrir qui va assassinar la seva amiga de la infància, però pel camí, s’haurà d’enfrontar a una Fjällbacka desconeguda, una població que amaga secrets terribles que han estat enterrats durant dècades. L’Erica comptarà amb l’ajuda d’en Patrik Hedströn, un inspector de policia amb qui desenvoluparà una relació molt especial.

La princesa de gel ens submergeix amb gran eficàcia en l’atmosfera asfixiant de Fjällbacka, on l’aire viciat per mentides, enganys, enveges i revenges acaba per envair la imaginació del lector. Afortunadament, com comenta Susana Paz a  Regió 7:

Camilla Läckberg camina per la quotidianitat d’una societat malalta deixant sempre un bri d’esperança: la seva literatura convida a fer un bon cafè, fort i ben negre.

04/01/2010 Per Ara Publicat a La premsa diu

Les barbaritats de Fèlix Millet, a la ràdio

L’àudio de l’entrevista sobre Les barbaritats de Fèlix Millet al Cafè de la República de Catalunya Ràdio, aquest dimecres, 30 de desembre, amb Joan Barril.

L’àudio de l’entrevista i tertúlia a L’Oracle de Catalunya Ràdio, amb Xavier Graset, del 23 de desembre.

L’àudio de l’entrevista i tertúlia al programa de Ràdio 4 Cel Obert, amb Joan Bosch, del 23 de desembre.

L’àudio de l’entrevista al programa La segona hora de RAC1, amb Quim Morales, del 24 de desembre.

22/12/2009 Per Ara Publicat a La premsa diu, Vídeos

Carles Monguilod a “Estació Central” de TV Hospitalet

Ainhoa Sorrosal entrevista a l’autor de Vint-i-cinc anys i un dia.

Veure l’'entrevista

01/12/2009 Per Ara Publicat a La premsa diu

Londres nevat de Jordi Llavina

A l’Avui Lluís Montserrat escriu:

[...] constato l’excel·lència dels darrers relats de Jordi Llavina aplegats sota el títol Londres Nevat. Teixint frases amb cura d’orfebre, Llavina ens pren la mà i ens porta a l’indret més personal, íntim i comfortable de l’ànima. Allí on les petites xacres personales s’absolen en el magma agermanador de la condició humana. I ho fa suaument però poderosa, amb la tenacitat amable de les volves de neu que ho emblanquinen tot i transfiguren el paisatge.

01/12/2009 Per Ara Publicat a La premsa diu

Vint-i-cinc anys i un dia de Carles Monguilod

A Presència Tura Soler (27/11/2009) escriu:

El mag del llenguatge judicial té el seu lloc ben guanyat als aparadors de les llibreries. Vint-i-cinc anys i un dia no és una condemna, és un regal per al món de les lletres de motllo.

Isabell Llauger escriu a El Punt (01/12/2009):

[...] el reputat penalista Monguilod és un impecable professional de dialèctica envejable i memòria prodigiosa [...] Monguilod ens dóna la imatge de la realitat més dolorosa, més tendra, més agraïda, més colpidora. [...] Les seves paraules, en un magnífic to de conversa, ens passegen per l’infortuni, l’atzar, la tragèdia, la delinqüència, la generositat, la llei, la justícia i la injustícia. I ho fa amb la lucidesa que el caracteritza; amb la passió d’aquell que creu en el que fa i a qui la vida l’ha portat a valorar cada moment i cada oportunitat.