Ara Llibres | Actualitat | 'Contes des de la presó', d'Oriol Junqueras
Aquesta web utiliza cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús i la nostra política de cookies. OK | Més informació

'Contes des de la presó', d'Oriol Junqueras

2759_coberta-contes-des-de-la-preso.jpg

És l'hora del conte! Volem contribuir al confinament familiar. Per això, durant aquesta setmana, alliberarem cada dia un dels contes que Oriol Junqueras va escriure des d'Estremera pels seus fills Lluc i Joana i que formen part del llibre Contes des de la presó!
Compra el llibre a #LlibreriesObertes

CONTE 1

UNA OVELLA
AMB 42 KG DE LLANA

- Il·lustració de Pepe Serra -

Recordeu que cada matí heu de mirar per on surt el sol i a quina hora, i també quina temperatura fa. També heu de buscar la temperatura que fa a la Xina, perquè la Xiang parla xinès. I la de l’Amèrica del Nord, perquè la Stefanie ve d’allà i parla anglès. I la de França, perquè la Mercè parla francès. I no us descuideu de la d’Austràlia, perquè la Cristina ha viatjat a Austràlia i us en pot explicar coses molt divertides. És el país situat més lluny de nosaltres. També és l’illa més gran del món i el lloc on viuen els cangurs, aquells animals que salten tant i que porten els seus fillets en una bossa a la panxa. Mireu si és gran Austràlia que és gairebé com tot Europa, i dins seu hi ha des de boscos tropicals fins a deserts on no hi plou mai.

I la barrera de corall més gran del planeta! Joana, t’agradaria poder fer submarinisme i veure-la? I una altra cosa important: Austràlia és un dels països del món on hi ha més ovelles. Milions i milions d’ovelles que fan d’aquesta illa un dels primers productors de llana del món. Fa uns anys, es van trobar una ovella que havia estat 5 anys perduda. Com que ningú no l’havia esquilada durant tot aquest temps, sabeu quan pesava la llana que duia al damunt? Què diries, Lluc? 42 quilos! Us imagineu quants jerseis es podrien fer amb aquesta llana?

Estremera, febrer del 2018

CONTE 2
FER PLOURE DINS
DE LA CUINA DE CASA
-Il·lustració d'Anna Grimal -

Quan el Sol escalfa l’aigua del mar, aquesta es converteix en vapor. I aquest vapor s’enfila i s’enfila i es va refredant. I quan s’acaba de refredar es converteix en gotes d’aigua. Per això de vegades plou. Ara, us proposo un joc per entendre-ho. Un joc que podeu fer a la cuina de casa, amb la mare. Lluc i Joana, seieu sobre el marbre de la cuina, un a la dreta i l’altra a l’esquerra dels fogons.

La mare posarà una cassola amb aigua a bullir. I després, una mica més amunt, hi situarà, una safata amb gel. Des del lloc on esteu asseguts heu de mirar com s’escalfa l’aigua. Mireu com comença a bullir i com fa moltes bombolles. Cada bombolla és vapor d’aigua que s’escapa de la cassola. Aquest vapor d’aigua s’enfila amunt fins que xoca amb la safata. Aleshores, com que la safata està molt freda perquè hi hem posat gel al damunt, aquest vapor es refredarà i es convertirà en gotes d’aigua que cauran cap a baix fins a la cassola.

Lluc, Joana, la safata freda és com l’aire fred del cel. El vapor d’aigua refredant-se són els núvols i les gotes d’aigua són la pluja. I la mare? Què és la mare mentre porta la safata cap a la pica perquè les gotes no ho mullin tot? La mare és el vent que mou els núvols. Mireu si és fàcil fer ploure dins de la cuina de casa nostra!

Lledoners, setembre del 2018


CONTE 3
SENSE AIRE
NO HI HA FOC
- Il·lustrat per Cristina Losantos -

V oleu que fem un experiment? Us agradaria fer-lo amb la mare mentre jo us guio a través de les meves paraules? Vinga, doncs, Lluc i Joana! Enceneu una espelma sobre un plat al marbre de la cuina. La flama de l’espelma, com la de la llar de foc, només crema si té aire. Per això, si tapeu l’espelma amb un got cap per avall, la flama s’apagarà al cap de poca estona, quan s’hagi acabat l’oxigen.

Per contra, si una flama rep aire cremarà més de pressa. És per aquest motiu que, quan volem encendre la llar de foc, a casa sempre procurem donar-li aire amb la manxa. Ho recordeu, fills meus? I també per això, si voleu fer un bon foc, la llenya sempre ha d’estar posada de tal manera que l’aire pugui entrar dins de la pila i alimentar-lo.

Sense aire no hi ha foc, Lluc i Joana. I quan sigueu més grans entendreu que sense la gent, sense l’amistat dels nostres veïns, sense compartir amb els altres el desig de fer les coses millor, no hi ha esperança. Però també que tots junts podem ser l’aire que revifi el foc.

Estremera, maig del 2018

CONTE 4
MIREU CAP AL CEL!
- Il·lustració TREPAX -

U s volia proposar de seure davant de l’ordinador. Ja hi sou? Vinga doncs: cerqueu “Estació Espacial Internacional” a internet. Allà podreu trobar quin dia i a quina hora passa pel cel, just per sobre de casa nostra. Recordeu que el pare ja us l’ha ensenyada alguna vegada des de la terrassa de la vostra habitació. Però avui ho fareu sense mi, demaneu a la mare que us ajudi. Expliqueu-li que aquesta estació dóna voltes al voltant de la Terra sense parar!

Veureu una llum petita, com una estrella que travessa el cel molt de pressa. Perquè es veu tan petita, Joana? Doncs perquè és a 400 quilòmetres d’altura (com anar a la Roca del Vallès 10 vegades o com 50 vegades la muntanya més alta del món). I va molt molt ràpid. Va a 28.000 quilòmetres per hora, 280 vegades més de pressa que els cotxes per l’autopista que tenim al costat de Sant Vicenç dels Horts. Tan ràpid, Lluc, que fa la volta al món en només 90 minuts. Imagina que en el temps que vosaltres heu obert i tancat els ulls, aquesta nau ja ha recorregut la distància entre casa nostra i la plaça de Catalunya de Barcelona!

L’Estació Espacial Internacional és la cosa més gran que els humans mai han construït a l’espai. Tan gran com sis habitacions com la vostra. I funciona amb unes enormes plaques solars que li donen tota l’energia necessària. Hi poden viure fins a set astronautes que necessiten un coet espacial per poder anar i tornar de la Terra. Us ho imagineu?

Estremera, abril del 2018

CONTE 5
EL PONT
MÉS ALT DEL MÓN
-Il·lustració de Bernat Muntés-

S abeu quin és el pont més alt del món? Us dono una pista, Lluc i Joana: no és el del Diable de Martorell, que tant us agrada. El pont més alt del món és el de Millau. El nom és el d’un poble occità (Milhau) situat a prop de la vall del Tarn. Aquest pont fa 343 metre d’alçària. Mireu si és alt, que puja més amunt que la Torre Eiffel, que és com
un edifici de 100 pisos! És gairebé tan alt aquest pont com si poséssim casa nostra 40 vegades, l’una a sobre de l’altra!

El pont fa més de dos quilòmetres de llarg i només s’aguanta sobre 7 pilars. Quina cosa més increïble, no? Entre cada pilar hi ha més de 300 metres de pont. Quina gran obra. Quins enginyers més intel·ligents, els d’aquest pont. Quan hi anem, el travessarem, i si voleu el mirarem des de baix, des del riu Tarn, dins d’una piragua. T’agradaria, Joana?

I visitarem el poble de Millau, que té una bandera amb les quatre barres, com la nostra. Per què, Lluc? Doncs perquè fa uns 800 anys el comte de Barcelona era el senyor de Millau. I el comte parlava també en occità, que és una llengua que s’assembla molt al català i que usaven els trobadors, que eren com els cantautors d’aquella època.

Lledoners, octubre del 2018

 

© 2013 Ara Llibres S.C.C.L.
Tots els drets reservats

Subscriu-te al nostre butlletí




Temes d'interès: