Sebastià Portell

Les nenes que llegien al lavabo

Quin va ser l'últim cop que vas llegir el que realment et venia de gust?

«És l’hora de posar els ulls en cursiva. De deixar prejudicis i expectatives entre els dos signes del parèntesi. D’oblidar per un instant tot allò que us han dit sobre quan, per què, on i com heu de llegir un llibre: comença l’aventura i ho farem amb bona lletra, a poc a poc. Com quan érem petits.»

En plena nit, de matinada, al lavabo o sota la llum furtiva de la nostra habitació. Per no fer esport, per no fer els deures o perquè senzillament no ens venia de gust res més. Tots els lectors i escriptors hem estat infants, un dia, i molts de nosaltres ens hem vist obligats a mantenir la nostra passió en la més estricta intimitat. Hem estat nenes que llegien al lavabo, entre l’amagatall i l’aventura, i llegíem i escrivíem exactament allò que volíem en cada moment. Què ha passat, però, des d’aleshores? Quan va ser que ens van començar a dir què era llegible i què no, què es podia escriure i què valia més que guardessim dins el calaix?

Entre l’assaig i la narració, entre la reflexió i la vivència, Les nenes que llegien al lavabo és un clam a la llibertat en la lectura i l’escriptura. Un recorregut pels episodis de la memòria més íntima i alhora col·lectiva de totes aquelles persones amants de la literatura que, ja adultes, s’han atrevit a llegir i a escriure lluny de cànons i mirades de reüll.

Què n'han dit?

«Si us agrada llegir, i llegir el que us agrada, llegiu-lo.» —Raquel

«M’ha donat estones precioses d’intimitat, sensació de complicitat, de ser en un món on existeixen veus que valen la pena.» —Bel Olid

«Ha retratat la nena que un dia vaig ser. Un súper homenatge a totes les persones que han crescut estimant els llibres!» —Marina Llansana

«És una absoluta meravella!» —Guillem

«Defensa la lectura sense vergonya i la vida sense vergonya.» —Àlex Hinojo

«Una reflexió sobre per què llegim el que llegim que et transporta a l’escola i et fa recordar qui eres amb pocs anys.» —Sara Serrano

«Les nenes llegeixen al lavabo perquè busquen un espai íntim on gaudir d’allò que volen.» —Carlota Rubio

«Necessitàvem aquest llibre!» —Lourdes Reig

«Si en trec una conclusió d’aquest llibre és que és importantíssim que acompanyem a infants i joves en la lectura.» —Marta Cava

«Crec que mai havia guixat, subratllat, anotat, doblegat i regirat tant un llibre.» —Oriol Morales

«Parla de la lectura sense ximpleries ni infantilismes.» —Manolo Gil

«Sense paraules, però no us puc dir res més que llegiu, si us plau, aquest llibre! Acabat entre llàgrimes amb un epíleg corprenedor! He fet un viatge únic!» —Guillem

«No us el deixeu perdre si nou ànimes lletraferides!» —Llibreria La Garba

«Vaig agafar aquest assaig convençuda que em canviaria. No sé com ni què, però ho intuïa. “Les nenes que llegien al lavabo” va ser una mena de revelació, una catarsi.» —Helena Batlle a Revista Mirall

«Un assaig que defensa la llibertat d’escriptura i de lectura, reivindica la literatura dels marges i convida a eixamplar la mirada del cànon literari assumit.» —Clàudia Darder a l’ARA llegim

«”Les nenes que llegien al lavabo” és una crítica a l’elitització de la literatura, una reflexió cap a la idealització dels cànons i el qüestionament des de l’arrel de tot el panorama literari.» —Roser Regolf a Surtdecasa.cat

«L’obra agombola amb molta tendresa totes aquelles persones que, com l’autor, hem estat nenes que llegien al lavabo, i ens anima a retrobar-nos amb la nostra infància amb més fortalesa, orgull i benevolència.» —Júlia Baena a Faristol

«Una reflexió sobre per què llegim el que llegim que de regal et transporta a l’escola i et fa recordar qui eres amb pocs anys.» —Sara Serrano

Entrevistes