Síria, els rostres de la revolució

L’onada d’esperança que va recórrer diferents països àrabs el 2011 va arribar també a Síria, on grups d’homes i dones van plantar cara al règim d’al-Assad amb protestes no-violentes. La resposta del govern a les revoltes pacífiques va ser estendre el terror entre la ciutadania. Esclafar-la. S’hi van esmerçar a fons, fins a devastar el país.

A mesura que avançava la guerra civil sorgien més grups armats per silenciar la revolució i fer-se amb el control de ciutats i regions. Molts dels protagonistes d’aquelles revoltes pacífiques van ser assassinats, van abandonar el seu territori o van desaparèixer, devorats per la pinça que conformaven el règim i els gihadistes, entre els quals, Estat Islàmic. 

Aquest magnífic treball periodístic de l’Oriol Andrés, periodista que va viure al Líban durant sis anys treballant per TV3, La Directa o Cadena Ser entre d’altres mitjans, posa en valor la riquesa d’aquest moviment no-violent. No només en passat sinó també en present i és que són molts els que, ja sigui des del país o a l’exili, encara lluiten per la rendició de comptes, la veritat i la reparació. Per construir una Síria oberta, lliure, tolerant, justa i sense violències que a dia d’avui, malauradament, encara queda massa lluny.