Gèneres: Actualitat, Periodisme, Política i Veus del país
ISBN: 978-84-18928-21-5
Format: 22 x 15 cm
Enquadernació: Tapa blanda
Pàgines: 176
Publicació: 31/01/2022
Comparteix si t’ha agradat
Raül Romeva
A l’altra banda del mur
Repensar les presons per millorar la societat
Com pot una persona que ha delinquit compensar el dany causat? Per a què serveixen les presons? Hi ha alguna alternativa possible?
En Jonàs no oblidarà mai el soroll de ferro rovellat de la porta tancant-se al seu darrere. Tampoc no li serà fàcil oblidar la primera nit en una cel·la. No està acostumat a fer les necessitats en companyia, però no ha trigat gaire a entendre que, aquí dins, la dignitat pren unes connotacions diferents. Val més que s’hi acostumi, o ho passarà molt malament.
Deia Nelson Mandela que ningú no coneix realment un país fins que no n’ha visitat les presons. Representen la cara més fosca de la nostra societat, l’edifici que volem ben lluny de casa, i per això reduïm els presos a una xifra malaurada, a un símbol del mal o a casos perduts. Ni ciutadans ni polítics no ens interessem per saber què hi passa a l’altra banda del mur, però la reinserció dels condemnats és una garantia de tranquil·litat i benestar per a tothom.
De la mà dels testimonis que ha conegut els últims anys, Raül Romeva planteja un debat incòmode però necessari sobre la vertadera funció que ha de tenir el sistema penitenciari. Hi qüestiona la moral de venjança que sovint s’acarnissa sobre els condemnats i la privació de llibertat com a única forma de condemna, i proposa com a alternativa models provats en altres democràcies, com ara el règim de presons obertes.
Entrevistes
Diari de Sabadell: “Les presons ja estan canviant, però ho han de fer molt més ràpid”
Diari ARA: “L’Estat utilitza la guerra bruta per condicionar la negociació”
Fes-ne un tast
«La presó és un clar indicador del grau de maduresa d’una democràcia. No només per qui hi allotja (com apunta Mandela), sinó perquè mostra de manera clara i transparent com gestiona la justícia i, encara més, la injustícia.»
«La situació singular en què ens ha tocat viure-la a algunes i alguns de nosaltres suposa una oportunitat i a la vegada una obligació per parlar d’aquesta realitat de manera oberta i crítica, i amb voluntat de transformar-la. I això és justament el que em proposo amb aquest assaig.»
«Ningú no pot conèixer què és una presó només pel fet d’haver-ne visitat alguna. Ni tan sols si les visita de manera regular. Entrar-hi no té res a veure amb estar-s’hi.»
«Més presons no equival a més seguretat. Condemnes més llargues i més dures no són cap garantia d’índexs de criminalitat menors. Amagar les presons a la vista, ignorar-les en el relat públic i estigmatitzar-ne els qui n’acaben sent hostes no construeix societats més justes, més cohesionades i més inclusives.»
