Saïd El Kadaoui Moussaoui

Cartes al meu fill

«Sovint em diuen que no semblo marroquí, com si m’estiguessin dient un compliment, una floreta. “I per què t’enfades, noi, si jo volia alegrar-te el dia?”, em va dir una vegada una senyora. Durant l’adolescència em molestava molt, moltís­sim, que, per una banda, no es deixés de gratar la nafra de la diferència estigmatitzant i, per l’altra, se m’intentés recompensar disfressant-me d’un euro­peu autèntic o, millor, d’un quasi europeu.»