Mario Reading
Les 52 profecies. Les prediccions perdudes de Nostradamus
Traducció de Miquel Panadès
Nota de l’autor
«De les 1.000 quartetes que va escriure Nostradamus, les quals feien referència a deu segles, és a dir, 100 quartetes per cada segle, només en va completar 942. Les 58 restants es van perdre i, fins avui, mai no han estat trobades.
El testament que he utilitzat per al llibre és el testament original de les últimes voluntats de Nostradamus (el text original és en francès i hi ha una traducció meva a l’anglès). Concretament, em baso en el codicil annex al testament en el qual Nostradamus llega dos cofres secrets a la seva filla gran Madeleine, amb l’estipulació que «tret d’ella, ningú no ha de conèixer ni mirar el contingut dels dos cofres». Tot això consta al registre públic.
Són precises les tradicions, la llengua, els costums, els noms, els hàbits i els mites gitanos que descric al llibre. Per raons de conveniència novel·lesca, tan sols m’he limitat a unificar els costums d’algunes tribus.
Fins al dia d’avui no s’ha trobat cap prova concloent de l’existència del Corpus maleficus, fet que no en desmenteix l’existència.»
Nostradamus va escriure mil profecies, però només ens n’han arribat nou-centes quaranta-dues. Què va passar amb les altres? Quins misteris ocultaven?
L’escriptor Adam Sabir, expert en Nostradamus, vol ressuscitar una carrera en hores baixes, però no hauria pensat mai que un innocu anunci al diari li posaria una navalla al coll tan aviat. Achor Bale també busca les profecies perdudes. Cruel i sense escrúpols, és una màquina en camí cap al seu objectiu. D’on ha sorgit aquest adversari temible? I què és el Corpus maleficus, la societat secreta que sembla que mou els fils des de l’ombra? Quina relació té amb Napoleó, Hitler i “el que encara ha de venir”?
Les 52 profeciesés un thriller d’acció amb un ritme imparable que fa volar el lector cap a una revelació cabdal per a la humanitat. Des dels campaments gitanos de França fins als santuaris de Rocamadur i Montserrat, Adam Sabir i Achor Bale converteixen la persecució de l’enigma en una cacera. Humana.
