Mireia Estrada Gelabert

Sense sucre

Una dona occidental al Marroc

Una història reveladora sobre integració social, xoc de cultures i identitat femenina. Un relat necessari i alliberador que ens confronta amb els nostres propis prejudicis.

Quan la Mireia Estrada es va casar amb un home marroquí, dues cultures diferents van emprendre el repte de la convivència i l’entesa. Des de llavors, l’autora viatja regularment al Marroc per visitar la seva família política i, irremeiablement, el país i els costums de la seva gent han passat a formar part de la seva realitat més íntima.

Aquest llibre neix de l’estranyament que comporta ocupar un rol social incòmode —el d’una dona occidental integrada en una família tradicional marroquina—, i de la voluntat d’acostar-se a l’altre i salvar les diferències. Des d’una mirada esbandida de prejudicis i d’afectació, des de l’anècdo- ta desensucrada i l’humor viu, Sense sucre és un viatge a l’univers ric i complex de la cultura musulmana: les dones, el seu cos i la qüestió de la seva llibertat, però també el menjar, el ritu, la fe, l’oci, la família, el treball, l’amor i la mort. Poder mirar totes aquestes qüestions des d’una cultura aliena ens retorna, com un mirall, el reflex de les nostres pròpies conviccions i prejudicis.

Què n'han dit?

«Un exercici desafiant i delicat. Habitar dos mons per elecció no pot ser més que una experiència enriquidora, però voler-los comprendre a través de les seves diferències i nexes d’unió implica una ambivalència de sentiments que l’autora explora amb franquesa.» —Txell Feixas

«Ens convida a veure l’escletxa cultural com un tresor.» —Clàudia Segura a Núvol

«Mui Khadija, l’essència de l’espiritualitat i els rituals, el te i el sucre, la indiferència pels complexos, la vida al món rural, la burocràcia feixuga i la solidaritat en la vida i la mort. #SenseSucre ha sigut un viatge de tornada al Marroc, a la seva cultura i a la seva gent.» —Oumaya Amghar

Entrevistes