Abraham Orriols

Una vida a les muntanyes

La pastora Marina Vilalta, un segle arrelada a la terra

Cent anys d’ofici, determinació i resiliència. Una crida a preservar el coneixement i les tradicions de les muntanyes.

A Bruguera, un petit poble al peu del Taga, hi viu la pastora més vella de Catalunya. Amb quasi cent anys, la Marina Vilalta segueix exercint un ofici que estima però que té un futur incert. Un ofici sacrificat que requereix dedicació i paciència i que està íntimament lligat a la terra. 

La història de la Marina, que cobreix un segle, ens permet mirar a la muntanya amb tota la seva immensitat i conèixer els que la treballen, els que s’hi han amagat o escapat i els animals que hi viuen salvatges. Ens presenta la força de la natura sobre l’home i com aquest, amb els anys, ha après a entendre-la, preveure-la i i conviure-hi. La història de la Marina ens amplia la mirada sobre el món rural i la saviesa popular del nostre país..

 

Què n'han dit?

La Marina representa un sector que diu molt de qui som i del país on vivim, i conèixer-la a través del reportatge rigorós però també sensible i cru de l’Abraham ens fa descobrir amb més profunditat la nostra identitat com a catalans, vinguem d’on vinguem. L’Abraham balla entre dades oficials, detalls de la vida personal de la Marina i idees sobre la guerra, la vida al camp, l’escola, l’amor o la mort, teixint un text que ho toca absolutament tot. — Juliana Canet

Ella va néixer abans de la guerra. Ell, després dels jocs olímpics. Els separen 70 anys, però els uneix l’amor a la terra. El resultat de la seva trobada és un relat molt conmovedor. — Manel Alias

”Una vida a les muntanyes” és retrat preciós de la vida de Marina Vilalta, la pastora més vella de Catalunya, Creu de Sant Jordi. Abraham Orriols ha conviscut amb ella, la seva família i la seva gent a Bruguera i a tots els llocs de la comarca on hi fan i han fet vida, i aconsegueix que nosaltres també hi siguem. El seu relat és intimíssim, amb una manera d’explicar i d’entendre una vida que traspassa les pàgines del llibre i ens convida a seure al seu costat a casa i a les muntanyes. Ric en detalls, en matisos i fet amb el cor; un testimoni valuosíssim que s’ha de conèixer. – Joan Maria Morros

“La Marina, una pastora gairebé centenària, afegeix al ramat un jove periodista, l’Abraham Orriols. Junts, pasturen vivències i records al Pirineu. És el testimoni d’un món, una forma de viure que s’acaba. Però també un relat humà ple d’humor, tendresa i emoció.” – Enric Pinyol

Entrevistes

Fes-ne un tast

«Escriuràs un llibre de misèries perquè aquesta és una vida de misèries. Que no ho veus que aquí sempre hem sigut pobres? A tot arreu amb les ovelles, que ja no donen res, i prou. Què més vols que t’expliqui, pobra de mi. Quan conto històries que m’han passat, perquè m’han passat de debò, els de casa sempre em diuen que soc una embustera. Però són de veritat, fe de Déu que són de veritat! I un llibre, dius? Jo no n’he llegit mai cap perquè no en sé. I a qui han d’interessar tantes pàgines sobre mi? Em sembla que no m’ho mereixo, he fet el mateix que fèiem tots abans. Ara ja no, ara ja no queda ningú. Per aquestes muntanyes m’hi veuràs tot sola.»