Aliades

«Feixas té la capacitat de trobar històries als marges, amagades en aquells racons als quals sovint preferim no mirar; les recull amb cura per no alterar-ne l’essència ni el factor humà que les protagonitza i les fa brillar amb un periodisme que no admet paternalismes. Si la història s’explica amb la mirada de la periodista Txell Feixas, el rigor i la humanitat queden garantits.» —Marta Orriols

«La Txell Feixas torna a fer allò que tan bé sap: col·locar la seva mirada humana als silencis que clamen revolta. Les nenes de Xatila fan del seu desafiament una història necessària de superació col·lectiva. Llegint-les, volem que guanyin el partit. Un altre llibre imprescindible d’una de les millors periodistes que tenim.» —Marta Vives

«Una història en clau femenina, de superació. Txell Feixas fa literatura de la bona buscant en els matisos de la realitat que l’envolta. Un llibre important.» —Llibreria Foster&Wallace

«Una història de rebel·lió constructiva contra les múltiples opressions que pateixen les joves al camp de refugiats de Xatila (Líban). Cuinat a foc lent amb l’art narratiu, la cura i la sensibilitat de la Txell Feixas. Imprescindible.» —Oriol Andrés, vídeoperiodista i documentalista

«Una gran mostra de com l’esperança també aconsegueix fer-se pas als llocs més foscos.» —Altaïr

«Una història de feminisme, sororitat, esport i refugi.» —Andrea López-Tomàs, periodista i politòloga

«Un llibre i un testimoni brutal explicat des del coneixement.» —Xavier Graset al Més324

«L’ha brodat com si fos ella mateixa una entrenadora, escrit amb el “timing” d’un partit de bàsquet.» —Carme Lluveras, exjugadora i entrenadora de bàsquet

«El bon periodisme és això: ensenyar-nos a veure els diferents punts de vista d’un mateix fet i això és el que has fet, Txell, fer-nos posar a la pell de tres persones diferents.» —Marta Orriols

«Un homenatge a les xarxes de sororitat revolucionàries.» —Clara Ardévol a Vilaweb

«Valentia i determinació. Aquests són dos dels trets que defineixen aquestes dones que, malgrat viure en unes condicions terribles i no tenir gaires motius per a l’esperança, no deixen de creure i de lluitar per un futur digne. Una lliçó i un recordatori dels nostres privilegis.» —Cristina Ferraté, periodista

«És d’aquells llibres que he anat llegint a glopades per anar paint i endreçant. Llegiu-lo i escampeu-lo als quatre vents.» —Fe, llibretera de l’Espolsada

«Un viatge colpidor a l’Orient Mitjà per conèixer la realitat de les dones refugiades.» —Revista Sàpiens

«La Txell, a més de ser una gran periodista, té la virtut de saber explicar històries humanes i visibilitzar injustícies.» —Gemma Urgell Rocías, periodista i regidora

«Una meravella. Molta llum enmig d’una situació dramàtica.» —Xavier Antich, president d’Òmnium

«Txell Feixas ens posa al centre del seu món com es pot canviar la vida de les persones a través de l’esport. Sobretot en un camp de refugiats.» —La Carbonera

«Una història vibrant, tot esperança i sensibilitat, una lliçó gegant de vida, periodisme pur…» —Oriol Soler, director d’Abacus

«Llegir la brutal història d’un equip de bàsquet femení al camp de refugiats de Xatila (Líban) de la mà de Txell Feixas, m’ha fet retornar a la crònica de Jean Genet i a la pel·lícula d’Ari Folman sobre la massacre de Sabra i Xatila de l’any 82.» —Júlia Ojeda, crítica literària

«Històries de vida de les noies, que te les fas teves desde un inici. Que malgrat les dificultats que viuen tenen una valentia i llum que et deixen sense paraules! Amb l’esport, comparteixen, s’acompanyen, saben que no estan soles!» —Guillem Seva, llibreter d’Ona llibres

«El què explica la Txell Feixas en aquest llibre és una altra dimensió. Tant de bo serveixi per inspirar iniciatives socials i educatives mitjançant l’esport.» —Núria de José Gomar, vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya