Marta Rojals

No siguis pobre!

Les millors reflexions d’una de les veus més punyents i esmolades de les lletres actuals.

La mirada de Marta Rojals —perspicaç, aguda i irònica— ens commou, ens interpel·la i té la virtut d’anar al moll de l’os dels temes quotidians que ens afecten en el dia a dia. Amb la frase exacta i el mot precís, aquest llibre ens endinsa en la seva impagable faceta com a articulista en les discussions que toquen totes les causes justes: el racisme, la transfòbia, el masclisme, la discriminació lingüística, l’especulació urbanística, els abusos de poder, la crisi climàtica…

En aquestes pàgines sentim alt i clar el clam tant d’una generació precaritzada i empobrida com la reivindicació de la gent gran, injustament relegada del protagonisme que es mereix; l’estima i protecció no només del patrimoni natural, del paisatge i el territori, sinó també dels animals, els nostres companys de viatge en aquest món que ens entestem a destruir, o el paper de les dones en la societat actual, persistentment cosificades i subordinades en les grans decisions que afecten el conjunt de la humanitat. Retalls de vida atemporals que palesen que Marta Rojals és una de les millors autores del nostre país.

Què n'han dit?

«Hi ha poques firmes que tinguin alhora la capacitat d’indignació i el fons de compassió amb què es mira el món Marta Rojals, dues pulsions que ella sap equilibrar. Una lectura imprescindible per a qui vulgui aprendre a escriure columnes d’opinió.» —Bernat Puigtobella a Núvol

«Quan una escriptora, com és el cas de Marta Rojals, sap sobre què vol opinar i ho fa de la manera més directa i entenedora, amb una llengua desvergonyida, esplèndida i no gens encarcarada, l’articulisme pot esdevenir –esdevé, vaja– un gènere literari major. Un llibre recomanable de punta a punta.» —Joan Josep Isern a Vilaweb

«D’una riquesa fora mida. Brillant de cap a peus. Perquè tots els texts que en formen part tenen plena vigència i palesen com la força de la seva paraula ens eixampla la mirada.» —Joan Carles Girbés, editor, a Vilaweb

Entrevistes