Jordi Armadans Gil

Pau

El valor de la vida als nostres dies

Una reflexió lúcida i urgent sobre les diferents formes de violència que sacsegen el nostre món.

Una reflexió lúcida i urgent sobre les diferents formes de violència que sacsegen el nostre món. Una crida que ens encoratja a actuar. Sobre el paper, la pau, la justícia i els drets humans són valors indiscutibles de les societats democràtiques. No obstant això, és realment així? Vivim en un món sacsejat per múltiples formes de
violència: guerres, militarisme, fam, pobresa, masclisme, racisme, agressió al medi ambient. Quina lògica tergiversada porta els nostres líders a fer bandera de la voluntat de millorar la societat, quan al mateix
temps permeten (o bé activen directament) mecanismes de mort i misèria?

Jordi Armadans és un dels experts en conflictes internacionals i activistes per la pau més respectats del nostre país. En aquest llibre breu i lúcid, carregat de les dades més recents, Armadans fa una lectura crítica i rabiosament actual de l’estat de la violència al món i ens urgeix a respondre amb coherència i responsabilitat per tornar a posar la vida de les persones al centre de les nostres prioritats.

Què n'han dit?

«Un llibre totalment necessari i obligatori perquè només per sentit pràctic (super-vivència), la Vida l’hem de posar al centre. Només ens queda con-viure. Un llibre lúcid i des de la força dels arguments. Socràtic.» —Oriol Jiménez, professor i membre de FundiPau

«Es llegeix d’una tirada i fa entenedores les idees del moviment per la pau a partir del sentit crític i del sentit comú.» —Marc Andreu, periodista i historiador, director de la Fundació Cipriano Garcia de CCOO

«Un assaig que sacseja consciències, un al·legat contra el drama humà que representa una guerra.» —Alaaddine Azzouzi a Vilaweb

«És un llibre que diagnostica i proposa solucions. Un llibre molt bonic.» —Marc Giró al Vostè Primer (Rac1)

Entrevistes

Fes-ne un tast

«En situació d’emergència, com és el cas, obriu la neurona en peu de pau. És a dir, obriu aquest llibre i tots els llibres que el llibre obre. Tants cops com calgui.» DAVID FERNÁNDEZ a l’epíleg