Notícies

Les paraules del crític musical Pere Pons sobre ‘Espanya de merda’ d’Albert Pla

Volem compartir amb vosaltres les paraules que durant la presentació de la primera novel·la d’Albert Pla a FNAC Triangle, va pronunciar Pere Pons, crític musical i programador de la Sala Jamboree.

Una sèrie d’elogis amb els quals esperem que, un cop llegiu la novel·la, hi estigueu d’acord.

“Espanya de merda, el debut com a novel·lista d’Albert Pla suposa una nova revelació d’aquest artista total: cantant, poeta, músic, actor, clown…i ara també, escriptor. La història de Raúl Gadea (el músic) i del Tito (el mànager) en ruta pels territoris de la península ibèrica es converteix en mans d’Albert Pla en un delirant recorregut pels referents de la literatura hispana. Des dels clàssics de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat. Les seves peripècies evoquen la picaresca de El Lazarillo de Tormes i les faules d’El Conde Lucanor, de la mateixa manera que enllacen amb els personatges cervantins de Rinconete i Cortadillo fins a esdevenir un Quixot i un Sancho Panza en ple segle XXI. Del segle d’Or als clàssics contemporanis, el gènere que defineix la novel·la d’Albert Pla presenta com a referents il·lustres títols seminals com Viaje a la Alcarria del Nobel Camilo José Cela i col·leccions nostrades com A peu per… de Josep Maria Espinàs, i que en el seu cas podría presentar-se com A peu pel costat més bèstia de la vida. L’apocal·lipsi del Mecanuscrit del Segón Origen de Manel de Pedrolo, el realisme màgic de Pere Calders i de Wenceslao Fernández Flores i el surrealisme sublim de La Via láctea de Buñuel, el terrenal de José Luis Cuerda a Amanece que no es poco o la sàtira de La escopeta nacional de Berlanga, són altres ingredients que nodreixen l’imaginari literari d’un Albert Pla insòlit que, en qualsevol cas, sempre negarà el coneixement d’aquests referents.

Tot i que eixamplant els horitzons des d’una visió més universal es podria convenir fins i tot que aquesta Espanya de merda evoca el Jack Kerouac més inspirat de On The Road, l’Aldus Huxley de Les portes de la percepció i Un món feliç, però també Castaneda de Las enseñanzas de Don Juan, els passatges bíblics de l’Armageddon o fins i tot la baixada als inferns de La Divina Comedia de Dante. Res, que com aquell que no vol la cosa, escrit de peu i en tres messos, Albert Pla ha parit un nou clàssic de la literatura universal.”

PERE PONS