Notícies

Què n’han dit els llibreters i llibreteres de ’60 dies a Cuba’?

Llibreria Atzavara

Una parella en crisi pren la decisió de fer un viatge a Cuba per separat i donar-se temps, retrobar-se en un punt de l’illa dos mesos després i saber si reprenen la seva relació o si hi posen fi. Amb aquest plantejament, comença la primera novel·la de Roger de Gràcia, la història d’un viatge que va molt més enllà de la descoberta d’un país.
Sí, és Cuba, i els tòpics hi són, però l’autor s’hi acosta per acabar-ne fugint i creant una història amb una veu molt personal que ens parla del desamor, dels dubtes, de les petites mentides que amaguen grans veritats.
I sí, també hi ha humor. Un humor intel·ligent amb què el protagonista aconsegueix riure’s d’ell mateix, construint paisatges i personatges inoblidables, escenes de sexe sense complexes, i diàlegs vius.
La novel·la es llegeix com un diari personal amb reflexions que voregen la nostàlgia, intercalant passatges de la història de Cuba, com fotogrames breus i poètics. Un text que avança amb profunditat i ritme i que t’atrapa. Perquè més enllà dels mojitos i la Cuba que espera i decau, aquesta gran veu narradora, plena d’humor i tendresa, ja se t’ha posat a dins i, simplement, ja no pots parar de llegir.


Llibreria Taifa

60 dies a Cuba per redreçar una relació de parella que sembla estar en els seus darrers moments. Imaginem com a difícil, encomiable, o fins i tot masoquista, és intentar fer foc de les darreres cendres d’una relació. Però com a humanitat ho reproduïm. Encara que infinitament repetida, a la nostra experiència fem superlatius uns elements comuns, que com individu fa que la visquem com a única.

La literatura és plena d’exemples sobre aquesta temàtica, necessària per explicar-nos a nosaltres mateixos, i necessària també des d’un àmbit estètic, per produir encerts literaris.
Aquí es troben dos dels encerts de la novel·la de Roger de Gràcia, la capacitat per fer-nos empatitzar, i la fluïdesa de la seva prosa, que amb allò de cinematogràfic que té ens porta amb agilitat, i amb plaer pels moments tragicòmics, en aquesta reconciliació-ruptura de parella.
En el procés, 60 dies d’experiències a Cuba on el protagonista té la oportunitat de reconduir la seva individualitat davant el vertigen de la soledat i, al mateix temps, de les noves vivències que només aquesta mateixa individualitat pot originar.

Un divertit relat en primera persona per gaudir de la extraordinària normalitat de les nostres vides.