És moment de parlar de sequera… i de pedregades. De les conseqüències econòmiques, alimentàries, ambientals i també emocionals que se’n deriven. És moment de repensar, de parlar de canvis i de prendre posicions davant d’aquest “nou” escenari que, per contra, se’ns mostra tossudament. És moment d’exigir informació clara, i sobretot coherent, per part de qui governa i legisla.
Tot i que sembla que de manera generalitzada hem acceptat el canvi climàtic, a la majoria de ciutadans ens és difícil creure’ns-el fins al punt de prendre decisions que ens permetin anticipar-nos a les seves conseqüències o adaptar-nos-hi més enllà de les accions que ens veiem obligat a fer amb extrema urgència.
La sequera i la crisis climàtica afecta a tota la pagesia (quan parlo de pagesia, també incloc a ramaders i ramaderes) i en conseqüència a la producció alimentària fins a un punt que esgarrifa. Per això és important analitzar el present, i més encara preveure les conseqüències que hi haurà en un futur properament.
Pensem, per exemple, en les conseqüències de tancar un canal de reg: la competència per l’aigua que es pot generar entre territoris, entre sectors i activitats. Una guerra per la supervivència. O pensem en el mercat especulatiu de l’aigua que treballa sota mà per comprar drets dels regs i vendre una aigua que és de totes, o en l’acaparament de terres que ja fa temps que s’està produint i que s’aguditzarà aprofitant la fallida del sector agrícola familiar. I, a la vegada, la competència de les indemnitzacions entre uns sectors afectats directament i d’altres que reben de retruc les conseqüències d’aquesta sequera, com la ramaderia, que malgrat patir un augment exponencial dels costos del farrratges i cereals no formarà part dels damnificats. Pensem, en definitiva, en tot un seguit de guerres inevitables si no es treballa amb un objectiu de cooperació i de bé comú. Si ens posen davant la tessitura de ser competència entre els uns i els altres, estem encetant el camí de l’autodestrucció, mentre d’altres s’aprofitaran d’aquest escenari per fer-se encara més rics.
És moment de parar i endreçar de planificar i decidir cap a on es vol anar, tot garantint al màxim el bé comú, la protecció de la terra i la dignitat humana. Hem de treballar com si fóssim un, ajudant-nos entre totes i tenint present el model que volem que perduri.
